Mitja setmana

Va agafar el 59, però de fet, mai anava amb bus.

Només hi anava si volia veure la ciutat a ritme de zoòtrop. El darrer cop, va ser un dissabte al matí.

No se’n va ni adonar, que ja estava al Mercat del Ninot, i al obrir-se les portes, una carretada de gent li prengué més dos pams i mig d’espai, d’aquell que en diuen “vital”. Malestar humà amb el qual conviuria fins a la desembocadura de la plaça Maria Cristina.

Va fer ben bé 65 passos, i parà dos segons per a cordar-se la jaqueta i així resguardar-se del vent de mig vespre de la Diagonal. Dirigí la mirada a l'altre cantó, on a la distància s'entreveia ja la Facultat de Dret. Llavors li va venir una imatge de com i quan assajava per quan havia d’explicar alguns dels perquès de la justicia.

Encara tenia un parell de condicions d’aquell cap de setmana, i en concret, una foto d’entre mil al mig d’una carpeta dels seus ulls de cal·lidoscopi amb llum del matí.

La darrera parada però, la va fer un tros més enllà, just al mateix lloc on s’havia presentat per sorpresa un dia de pluja. Com llavors, un altre dia d'entre setmana.

Els seus auriculars, que no havien deixat de sonar en tota l’estona, li xiuxiuejaren “s’enlaira”, i va recordar el dia en que va ser fonament d’algunes torres que allà s’hi aixecaren, sota una mirada còmplice, però de reüll.