Quasi una tona de
metall (molt) poc polit. A la
que hi arribi, no tinc ben bé res, ni a celebrar.
Com pel dotze d'octubre.
I els inflats? Pel vent bufat dins la beguda,
tònica discordant de l'última moda. Fins
a la poda.
I la camisa ben baldera,
per això no m'he afeitat...
Potser així, puc prou dissimular - si apart -
Se m'aixeca una altra cosa.
Per exemple, pensant, en què sé jo..!!
.. En una mossa!
I que em posi a to i,
que em ben adreci
Perquè em fot un mal el trapeci
fins l'esternocleidomastoidal.
[Hospital St. Bernabé - Servei de Radiologia. Setembre de 2011]
No hay comentarios:
Publicar un comentario