"Un porte-étendard"

Certament, en Gomes estava en ple ús de la raó en la majoria de desenvolupaments del seu particular manual pràctic de metafísica quotidiana.

El seu caràcter excèntric i carismàtic no era més que una de les seves virtuts dantonianes que, com a citoyen defensor de la llibertat, havia desembocat al llibertinatge. Malgrat haver-li tocat viure en el s. XXI, la Bastilla l’havia afectat d’una manera clara, encara que tot sovint s’esforcés acarnissadament en dissimular-ho davant el públic amb un gran pragmatisme germànic.

De les moltes teories que havia desenvolupat amb anys d’eloqüent retòrica, recordo especialment la seva graciosa lluita per tal de demostrar que la guerra és l’art més racional de l'home, i que tot i així, hi cometem errors imperdonables. Com l’abanderat.
Ens entestem a anar a la guerra amb algú que onegi permanentment la bandera i malgrat la distància dels bàndols, l'abanderat serà el blanc –objectivament parlant – més fàcil d’abatre. I malgrat això, sempre hi haurà qui el substitueixi. 

-          .... En efecte, company. L’abanderat n’és l’exemple. No hi ha prou en dur la bandera brodada en el pit, prop del cor del patriota, no! S’ha d’enlairar amb força i onejar-la amb bravura perquè tothom, fins i tot l’enemic sàpiga qui som, d’on venim. I el més còmic, on estem. Com et dic, l’abanderat és l’exemple, encara que Delacroix ho pinti amb la tricolora llibertat! No estem tan lluny d'allò: "Una bandera ens agermana".

-       Així, l'abanderat és pell, encara que lluiti amb amor per la llibertat?

-          Tu ho has dit, amb amor lluitarà... però no és l’amor la guerra més lliure que hi ha?