martes, 15 de enero de 2013

El tercer origen

· "La vida se creó a través de la luz y el agua"

Un profeta anònim.


Em va sortir d'un mal de cap. Quan pensava que l'havia perdut, després de molt buscar-lo, em va esclatar per la meitat, i de dins de la cafetera de l'enteniment, la de la cornucòpia isabelina monumental - d'altra banda, l'única que tinc- en sortí per fi la Raó.

Amb l'escafandrera, ja hi havia coincidit en un parell d'ocasions. El que no sabia és que avui arribaria tan tard. El darrer cop, havia acabat tant cremada, que va haver de sortir de dins de les cendres. Pobra noia. Llavors, algun espavilat li va posar el malaurat i desencertat nom de Fènix.
Pols som, i en pols ens convertim, aquesta és la darrera de les lletanies que d'aleshores ençà tenia preparades per a la ocasió, però ella va aixafar-me els plans, en irrompre en escena d'una manera tan peculiar com impertinent.

El mal de cap continuava amb contundència, i és que no és per desmerèixer, atès que la cafetera ja estava fins als nassos de bullir, i va decidir sorprendre acabant amb un minuet de Boccherini, que de poc serví per ensucrar la vetllada amb la senyora de l'escafandra. S'intensificava la llum de les estrelles, amigues del Sol, mentre escoltàvem el quintet de corda, contractat a través d'un anunci a les pàgines grogues.
I se'n va anar.

De totes maneres, per al final d'allò, cosa que no puc qualificar d'altra manera que d'agonia, tenia reservat un as a la màniga. Per poc que em cicatritzi, faré el cop de cap definitiu i em tiraré de la moto. Fa un parell de mesos que tinc ullat un xalet a Matrix, perquè està vist que per passar-hi tota la setmana val més que ho faci ben fet i m'hi instal·li definitivament d'una vegada per totes.
L'esperaré, desitjant que, almenys, per a la propera es prepari quelcom de Haendel, que pel cafè sempre es posa més bé que l'enfarfegós sucre italià.

No hay comentarios:

Publicar un comentario