Era senzillesa en la seva
forma més complexa.
Era com un complot contra els seus ideals, una
al·lenada d'aire fresc en el moment que menys necessitat tenia
d'oxigen. La seva vida ja per si sola era una contradicció: no
content amb la felicitat, buscava ser infeliç en un constant gir del
seu ànim. Ni el Dr. Jekyll era capaç de simular tal canvi brusc de
la mateixa paranoia. Ni al senyor Hyde li provocava tal angoixa
treure els impulsos a passejar pel caos del seu propi cosmos. La
sinuositat del seu lliure albir el feia témer per la confiança i
confiar en la por com si de la seva única arma per assolir la pau
interior es tractés, però en aquell mateix punt del seu shock
conceptual, usurpava el paper d'un trist clown de circ al mig d'una
obra de Shakespeare, mentre tamborinava a la seva ment una balalaika
russsa. Era un conjunt de lletres aleatòries en un paper reciclat,
un gargot desdibuixat sobre l'urinari de Duchamp; era el ying i el
yang, una bojeria molt sensata. Un cop de taló que esperonava aquell
tros d'ase, que sense adonar-se del què realment era o deixava de
ser, seguia respirant aquell aroma celestial que el faria gaudir a
l'infern, mentre seguia caient dins aquells ulls que només deixàven que
volés més enllà de les retines.
Només era complexitat en
la seva forma més senzilla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario