Divendres o "Necessitat imperant d'aire"

N2. Els divendres comencen amb un altre ritme. La Capital està il·luminada d’una altra manera amb els primers rajos de sol. Travessen de punta a punta tot el rebedor, i es filtren per cada una de les les escletxes de la casa.

Llum, el color és llum. I un ventall de colors de saleta d’estar reboten cap a mil direccions. S’aixeca la pols de sobre la tauleta, i guspireja en mil partícules dançant a l’aire.

Sembla que per la Marina passi un cotxe menys que ahir, però la seva absència es fa notar de manera evident. La resta, circula amb més soltura, i fins i tot, la pausa verda del semàfor és més agradable pels vianants.

O2. Darrera la porta hi ha una maleta, plena del dia a dia. Del més personal, que em guarda del que encara ho és més. A dins però, en una part superior, n’hi ha un parell que fan olor a dijous, i un lleuger toc de diumenge dissimulat.

“Teràpia de shock”, que s’afronta - depèn de la temporada - com es vol, o senzillament com es pot. S’ha de matar l’estona per arribar al migdia, perquè els divendres tenen un altre ritme.

Hi ha d’altres coses que comencen amb un altre tempo. Per això, experimentant a d’altres compasos, he posat una mica de química a una reacció inexplicable, plena de màgia. Ara, també fa olor a dijous, però ella diu que només està compost d’oxigen i nitrogen.