Impertorbables

M’apassiona, potser per la incomprensió, com 100 metres quadrats, empolsinats de cap a peus, es converteixin en un oracle de visions, de desamors i amors apassionats. Un sofà mal col·locat, de “xeslón” atrotinat, amb panxa minvant, que acumula amb els dies una vall de raonaments metafísics immersos en mil canvis metabòlics, amb tripijocs lingüístics, d’allò anomenat “X”.

És el famós "Bucle" viciós, i que tots compartim a la nostra manera. Tothom sap com comença, i com acaba, però ens agrada endinsar-nos dins l’espiral, a donar voltes i més voltes, i acabar-ne ben marejats.

Un autèntic forum romà, de túniques curtes i mirades insipients, rodejades de fum i, per tard que sigui, del soroll de l’olla bullint a la cuina, a escassos metres de la porta de la realitat forànea de la Capital, tan coneguda com desconeguda per les sorpreses com meteorits de la quotidianitat que ens és més familiarment afina.

De la mateixa manera, les copes estan plenes d’un vi. Un bon vi - tot s’ha de dir-, de bona collita. Incorruptes del seny, amb poca rauxa, només amb la paraula carregada a la recàmara amb la tendresa de l’argument més incisiu i incendiari. Dues o tres opinions ja són suficients per allargar fins a les dues de la matinada.

I ell? No està mort, el maten cada dia.