Llibertària

T'he vist a la segona fila, on t'agrada estar.

I com i quan ha plogut des de que ho vaig descobrir. Has recorregut mig món, i has après a reordenar-te l'equipatge,  a restructurar-te cada matí, i a reempendre el camí. Coses de la veterania.

Tindriem moltes coses per dir-nos, doncs no vivim en vides paral·leles, i molt tenim d'aprendre l'un de l'altre. 

Tots dos coneixem algun que altre mite, que hem desmitificat amb l'experiència, i d'altres que encara ens són llegenda. Avui però, potser per primer cop, he vingut apunt per l'ocasió i segur que, tan bé com tu, sóc conscient del que estem fent. No som els únics, ni els primers ni els últims.

Esperes que sonin els primers acords que et posen els pèls de punta, i t'arrepenges espectant amb el cap ben estirat, fins que s'apaguin els llums de la sala. Sentirem aquelles paraules que han perdut sentit amb el pas dels anys, i que no massa sovint entonem amb les tonalitats que els hi són pròpies. I és que de tant repetir-les, potser han perdut el sentit. Aquesta és la meva sensació, o potser serà perquè mai havia vingut apunt per a l'ocasió.

Les paraules, paraules són. Per tu, precisament aquestes han estat més que el guió de la teva vida, tal com ho han estat per molts. Fins ara no havia comprès la magnitud de la tragèdia, crua però alhora emocionant, perquè els mateixos himnes que van inspirar, que són els que ens han ensenyat, els que hem cantat alhora, t'inspiraran els anhels d'avui i demà, i qui sap si els ensenyarem l'endemà. Els mateixos que han cantat els que ens han precedit, i que ara només en tenim constància, serà els que transmetrem quan ens toqui, perquè el cicle continua, i sent part d'aquest, serà la petita aportació, encara que per tu, sempre hagi estat el teu guió de vida.

T'he vist a la segona fila, amb el puny enlaire, com t'agrada acabar.