La pitjor cagada de la seva vida

En tenia els ous pelats. Mentre sostenia amb el puny els seus pensaments, s’acariciava l’escrot amb delicadesa i s’eixugava les gotes d’aigua que li regalimàven. Feia estona que havia evacuat les seves últimes esperances; les seves mancances, també. Però ni això ni el formigueig de la seva posició impedien que la seva flagrant figura apel·lés al pensador de Rodin. Sabia que portava prou estona allà dins com per haver tingut temps d’escriure mitja novel·la, però en tenia prou amb cargolar-se un pèl entre dos dits i observar desafiadorament el “magazine” de feia tres mesos xop i abandonat al terra. Va sentir un calfred. De l’ensurt va estar a punt de caure dins la seva pròpia merda, però tenia sort, tanta que va adonar-se que la revista que tenia davant dels nassos tenia un anunci de feina ideal per a ell:

“ES BUSCA GANDUL” Empresa especialitzada en no fer res busca mandrós per dirigir i vigilar que ningú treballi. 4 hores remunerades a la setmana amb possibilitat de treballar-ne només la meitat i des de casa. Interessats abstindre’s. Apàtics si us plau truquin quan puguin, no hi ha pressa.

 Era una collonada. Tenia intenció d’aixecar-se de la tassa i llençar aquell maleït paperot que tant li tocava els pebrots, però francament, només amb l’intenció a ningú se li aixeca ni tan sols el citrot. No volia ser destronat, i no pas perquè hi estigués molt còmode, però només de pensar en tot el que implicava moure el cul del vàter li venia caguera. Va optar per perseguir una mosca amb la mirada, però quan aquesta va depositar-se sobre els seus millors amics, va adonar-se que feia estona que no notava la preséncia de les seves cames. Va espantar l’insecte i es va rascar un ou. Després l’altre. Després res. Fins que va moure el dit gros del peu esquerre cap a la pàgina mutil·lada per l’aigua amb la il·lusió de trobar algun anunci amb una tia en pilotes, o com a mínim amb la roba suficient per no haver d’exercitar la imaginació. Però no tenia tanta sensibilitat al peu com per passar pàgina, així que va decidir que seria millor deixar les coses com estaven, no fos cas que se li despertéssin les cames. L’endemà el van trobar amb el cul enfonsat dins la tassa. Amb l’aigua solcant les arrugues del seu escrot encongit per la remor de la mort, ofegat enmig del que es podia dir que era la pitjor cagada de la seva vida.