Instantània de pla general

A la cara rodona de bona vida, adornada a partir de consells sense el més mínim criteri estilístic d’algun fòrum de la xarxa, li ha sortit una cana.

Tan jove i tan prematura, com la pitjor de les al·lopèsies que poden passar-li factura a la melena al vent dels indomables.

Davant del mirall, i amb la navajeta als dits, repassa una i altra vegada el contorn de la patilla esquerra, rascant amb curositat el mig centímetre que dissimula la orella de la patilla. Personal. Un toc personal, que entreveu que la barba porta poc més de 4 dies.

Encara fa molta, moltíssima calor i és per això que dorm amb calça curta, i només una part de la vànua és el que li resguarda el tors per tal d'evitar les inevitablement matineres estossegades a diari, sigui on sigui i vagi on hagi d'anar.

I la cana, no ho ha dit, però el cert és que vol deixar de fumar, perquè només amb la vànua no evita les estossegades matineres, i amb això no en té prou. Li ho han recomanat.

Més de mil consells que només porten una sola conseqüència: arribar sempre el darrer dels micos que han quedat en una cita. I aquest any, no sé per què, tenim cites a diari. Les nostres respectives cases s’han convertit en hotels, i les llunes les veiem pels retrovisors de cotxes aparcats sota un abric d’estels d’estiu.

Dues monedes amb una mateixa cara. L’una creu, i l’altre creu. L’últim revolt que custodia la Nena, s’ha vestit del mateix blanc que ella, i segurament, espera que hi derrapi per deixar-hi les rodes marcades. Potser algú hi posarà flors, i potser algú hi recordarà les llunes, a través d’un retrovisor.