Individuals

2 gestos d'egoïsme. Malgrat aquella opció ens beneficiaria a ambdós, tirem per la borda les expectatives, i confirmem salomònicament allò d' "homo hominis lupus", allò més rudimentari i, en el fons, individualistament envejós. Dues accions paral·leles acaben convergint en un resultat poc (gens) òptim, almenys dins dels paràmetres de la racionalitat sana. I aparentment tranquil, continua el seu camí paral·lel l'un de l'altra.
La tendència del guanyar sempre i del no claudicar mai és el detonant de l'avarícia, del qual en pequem tot sovint. Malgrat tot, la raó que escapa de la nostra conducta, es perd suspirant els resultats més favorables. Havent anteposat els nostres interessos, inclús havent-nos ensenyat les cartes del joc, continuem pensant amb desvergonya de que: res és millor que no pas que l'altre passi per davant d'una forma patent. En definitiva, orgull. Ens quedem com estem, i així, ens sembla que cap oportunitat ens ha passat pel davant.