D'il·lusions i de maletes

La darrera imatge que et tinc, la recordo com si fos avui al matí. Entrar en la teva esfera quotidiana, i tant insòlita. Tot un repte per a molts, sempre reservada als altres.
Al obrir la porta, un fum d'alegries sentides des de l'ascensor, i amb el somriure als llavis, sabent el que estaves fent en aquell moment. Tu, al voltant de milers de papers sobre caixes precintades, i una llum tènue de la làmpada de l'escriptori. La mateixa era la que reflexava la trajectòria, des del Prat fins al Sena. En aquell moment, ens atrapaven els dubtes del que a cadascú li deparava el futur. Com tu, les meves coses m'esperaven fora per al viatge, encara que no en fossis conscient, impacient per a partir.

Per sort o per desgràcia, el futur el fem cada dia amb un nou pas, i d'altra banda, l'escrivim en present per a ser llegit en passat.

De totes formes, sabem que hi ha coses que no caben dins la maleta, però malgrat això ens acompanyen en el nostre viatge.