martes, 21 de febrero de 2012

Agregats eòlics

No cal que provi de lligar-me a cap màstil, perquè la feina és més que inútil. Cada dia més Sirenes canten al meu entorn melodies infernals que acaben amb la moral del més pintat. Indicat a fer-ho, i a seguir amb un rumb fix cap a qualsevol lloc, les onades acompanyen la fusta que em sosté d'empeus. Eol va rebentar el sac dels trons, i ara és difícil fixar un sol destí amb el mestral que bufa i bufa, i no para de bufar.
Entre la boira, endintsant-me en un mar de provocacions, i de paraules vanes de càrrega altament explosiva, procuro tancar els ulls i restar-ne completament al marge.

No cal que provi doncs, de lligar-me a cap màstil, doncs per a fer-ho, necessitaria l'ajuda d'algú disposat a quedar-se deslligat amb el mestral que bufa i bufa, i no para de bufar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario